2/7 – Quins són els drets com a persona llogatera o propietària?

Quins són els meus drets com a persona llogatera o propietària?

Aquesta pàgina explica els drets i deures en cas de viure en un habitatge de lloguer o en propietat. S’hi presenten conceptes clau, drets i deures, què fa que una llar sigui segura per viure-hi i com relacionar-se amb les comercialitzadores d’energia.

Conceptes clau

  • Persona llogatera = és una persona que lloga un habitatge a una altra i hi viu. Paga un lloguer i té dret a utilitzar l’habitatge com a lloc de residència, d’acord amb el contracte de lloguer.
  • Persona propietària = és una persona o organització que és propietària d’un habitatge i el lloga. Rep el pagament del lloguer i és responsable de mantenir l’habitatge en bones condicions i en condicions de seguretat.
  • Lloguer regulat = lloguer que està regulat o limitat per la llei o per les autoritats públiques, de manera que no pot superar una quantitat determinada.
  • Lloguer de mercat = el preu del lloguer es determina pel mercat, en funció de l’oferta i la demanda, sense regulació pública.

La persona llogatera

Drets de la persona llogatera

Com a persona llogatera, tens dret a viure a l’habitatge amb seguretat, tranquil·litat i dignitat. Els drets inclouen:

  • Habitatge segur i habitable: L’habitatge ha d’estar en bones condicions, amb calefacció, electricitat, aigua i sanejament en funcionament.
  • Privacitat: La persona propietària no pot entrar a l’habitatge sense avís previ, excepte en situacions d’emergència.
  • Tracte just: No es pot discriminar per motius personals o per qualsevol circumstància.
  • Informació clara: Tenim dret a entendre el contracte de lloguer, l’import del lloguer i les normes aplicables.
  • Protecció davant desnonaments injustos: Cal seguir la normativa vigent i donar el preavís corresponent.

Deures de la persona llogatera

Juntament amb els drets, la persona llogatera també té responsabilitats. Cal:

  • Pagar el lloguer puntualment
  • Tenir cura de l’habitatge fent les tasques de manteniment ordinari i evitant danys més enllà de l’ús habitual
  • Respectar el contracte de lloguer
  • Respectar el veïnat i evitar molèsties greus
  • Informar la persona propietària de reparacions, problemes de seguretat i necessitats de manteniment extraordinari

Manteniment de l’habitatge: qui fa què

Fa referència a petites tasques regulars necessàries per mantenir l’habitatge net i en bon funcionament en el dia a dia. Aquestes tasques solen ser responsabilitat de la persona llogatera.

Exemples

  • Netejar l’habitatge
  • Canviar les bombetes
  • Substituir petits elements com ara juntes d’aixeta o el flexo de la dutxa
  • Mantenir nets els desguassos
  • Tenir cura dels electrodomèstic durant l’ús habitual, entre d’altres. 

Examples

  • Reparar o substituir sistemes de calefacció
  • Arreglar problemes greus de fontaneria o d’electricitat
  • Reparar la teulada, les parets o l’estructura de l’edifici
  • Substituir sistemes antics o avariats per l’ús o el pas del temps
  • Reparar danys causats per fenòmens com tempestes o inundacions.

Habitabilitat de l’habitatge a Europa: drets bàsics

A Europa, tothom té dret a viure en un habitatge segur, saludable i adequat per viure-hi. Això es coneix sovint com a habitabilitat de l’habitatge. Tot i que les normes concretes poden variar segons el país, els principis bàsics són similars arreu d’Europa.

Un habitatge habitable ha de:

  • Protegir de la pluja, el fred, la calor i el vent
  • Ser estructuralment segur (sense risc d’esfondrament)
  • Disposar d’aigua potable
  • Tenir electricitat i il·luminació;
  • Disposar de calefacció (especialment a l’hivern);
  • Tenir lavabo i instal·lació per a la higiene;
  • Estar lliure d’humitats greus, floridura o plagues;
  • Estar protegits de riscs com instal·lacions elèctriques perilloses o fuites de gas;

Si un habitatge no compleix aquestes condicions, es pot considerar no apte per viure-hi.

Si l’habitatge no és habitable:

  • Tenim dret a sol·licitar manteniment extraordinari
  • En molts països, es pot contactar amb les autoritats locals o amb els serveis d’habitatge
  • Les persones en situació de vulnerabilitat (com ara persones grans, persones amb discapacitat, famílies amb infants o persones amb ingressos baixos) sovint disposen de protecció addicional.

Relació amb les comercialitzadores d’energia (electricitat i gas)

A Europa, tothom té dret a accedir a serveis energètics essencials, com l’electricitat i el gas, especialment per viure amb seguretat i dignitat. Les normes concretes poden variar d’un país a un altre, però les proteccions bàsiques són similars arreu d’Europa.

Envien les factures, gestionen el contracte i subministren energia a l’habitatge. Per saber quina és la comercialitzadora, es pot consultar la factura d’energia o d’electricitat. [enllaç a la pàgina 1]. 

Drets bàsics com a persona consumidora d’energia

Tenim dret a:

  • Rebre factures clares i fàcils d’entendre
  • Saber quant cal pagar i a quin període correspon
  • Escollir o canviar de comercialitzadora (a la majoria de països)
  • Ser informat prèviament dels canvis de preu
  • Contactar amb el servei d’atenció al client i presentar reclamacions

Si no pots pagar la factura d’energia

Si tens dificultats econòmiques:

Contacta amb la comercialitzadora d’energia tan aviat com sigui possible.

Demana:

  • Un pla de pagament;
  • Un ajornament del pagament;
  • Informació sobre ajudes econòmiques.

No ignoris les factures: sovint hi ha opcions d’ajuda disponibles.

En molts països, les comercialitzadores han d’intentar trobar una solució abans de tallar el subministrament d’energia.

Talls de subministrament d’energia (desconnexió)

Les comercialitzadores d’energia i les persones propietàries no poden interrompre el subministrament d’energia de manera sobtada. Tallar l’electricitat, el gas, la calefacció o l’aigua sovint es considera una forma d’assetjament o un desnonament il·legal.

Què fer si es talla el subministrament d’energia de manera il·legal?

La persona llogatera pot:

  • Contactar amb les autoritats locals d’habitatge o amb serveis d’atenció a persones llogateres
  • Trucar als serveis d’emergència o als serveis socials (especialment si hi ha risc per a la salut)
  • Sol·licitar la reconnexió immediata del subministrament
  • Buscar assessorament legal o reclamar una compensació.

Què fer si hi ha un problema amb la comercialitzadora d’energia

Si tens un problema amb la comercialitzadora d’energia:

  • Contacta amb el servei d’atenció al client de la comercialitzadora
  • Demana ajuda a:
    • Serveis socials
    • Serveis de protecció de persones consumidores
    • Punts d’Assessorament Energètic
    • Organitzacions no-governamentals o entitats socials