6/7 – Consells per mantenir la llar càlida i saludable durant l’hivern

Consells per mantenir la llar càlida i saludable durant tot l’hivern

Els habitatges freds poden resultar incòmodes i afectar la salut i el benestar. Poden dificultar el descans, agreujar problemes de salut existents i fer que el dia a dia sigui més feixuc.


A l’hivern, moltes llars també tendeixen a acumular més humitat. Quan l’aire càlid de l’interior entra en contacte amb parets o finestres fredes, es pot generar condensació. Amb el temps, això pot provocar humitats i l’aparició de floridura.


En aquesta pàgina trobaràs maneres pràctiques i senzilles de:

mantenir un ambient més càlid en el dia a dia;

protegir la salut;

reduir la humitat i la floridura.

  5 accions ràpides que pots fer ara

Fes servir una sola habitació durant les hores més fredes i mantén la resta de portes tancades.

Afegeix capes de roba a l’interior (un jersei i una capa extra ajuden a mantenir la calor).

Tapa les corrents d’aire sota les portes o a les finestres (pots fer servir una tovallola o un paravent de porta).

Ventila ràpidament després de cuinar o dutxar-te: obre la finestra del tot durant 5–10 minuts.

Allunya’t de finestres fredes o parets exteriors si és possible (fins i tot 30–50 cm poden marcar la diferència).

Mantenir la calor quan la calefacció és limitada

Si no pots escalfar tot l’habitatge, centra’t a fer una estada principal confortable i funcional. Això t’ajudarà a descansar millor, moure’t amb més seguretat i evitar passar massa temps en espais molt freds.

Què pot ajudar?:

  • Fes servir una sola habitació durant les hores més fredes i evita utilitzar les altres – sobretot per activitats que generen humitat, com estendre roba o cuinar;
  • Obre cortines o persianes durant les hores amb sol;
  • Tanca les persianes o cortines a la nit. En una habitació típica, això pot reduir la necessitat de calefacció entre un 5 % i un 7 %. També ajuda a mantenir una temperatura interior una mica més alta i fa que les superfícies de les finestres siguin menys fredes, cosa que millora el confort a prop de la finestra. L’efectivitat depèn de les condicions exteriors: funciona millor quan la temperatura exterior és inferior a la interior, com passa en les nits d’hivern. Durant els dies assolellats d’hivern, mantenir les persianes obertes permet aprofitar la calor del sol de manera natural;
  • Tapa les entrades d’aire fred sota les portes;
  • Utilitza mantes i afegeix capes de roba;
  • Intenta allunyar la cadira entre 30 i 50 cm d’una finestra o paret exterior freda i comprova si notes més confort.

Perquè tinc fred encara que el termostat marqui 20ºC?

Això passa perquè el cos percep més coses que no pas només la temperatura de l’aire.
El confort depèn de sis factors que actuen conjuntament:

  • la temperatura de l’aire;
  • la temperatura de parets, finestres i altres superfícies;
  • el moviment de l’aire al voltant;
  • la humitat de l’aire;
  • la roba que portem;
  • i la calor que genera el cos (per exemple, si està en repos o en moviment.

El termòmetre només indica un d’aquests factors. Per això, dues habitacions amb la mateixa temperatura es poden percebre de manera molt diferent.

Aquests sis factors poden influir en la sensació de calor o fred.

Temperatura de l’aire

La temperatura de l’aire és el que la majoria de persones miren primer. Una temperatura més alta acostuma a donar sensació de més calor… però és només una part del confort tèrmic.

En condicions interiors habituals d’hivern —per exemple, una habitació a 20 °C, amb una humitat al voltant del 50 %, poc moviment d’aire i en repòs— moltes persones encara expliquen que noten fred, tot i que la temperatura sembli “adequada”.

Això és una primera pista: la temperatura per si sola no determina el confort. No vol dir necessàriament que hi hagi cap problema, sinó que el cos intercanvia calor amb l’entorn de diverses maneres.

Temperatura de superfícies

La temperatura de les superfícies al teu voltant també influeix en la sensació tèrmica.


Encara que l’aire estigui a 20 °C, unes parets o finestres molt fredes poden absorbir calor del cos. Això pot fer que es noti més fred a prop d’una finestra que al centre de l’habitació.

Per exemple, si l’aire d’una habitació és a 18 °C i les superfícies properes (com finestres o parets) són uns 2 °C més fredes (al voltant de 16 °C), la sensació tèrmica pot ser d’entre 1 i 2 °C menys, tot i que la temperatura de l’aire no hagi canviat.

Per això són importants l’aïllament, la qualitat de les finestres i la posició dins de l’estança.

Moviment de l’aire

El moviment de l’aire augmenta la pèrdua de calor del cos. Un corrent d’aire a l’hivern pot fer que una habitació sembli molt més freda.


Per exemple, amb una temperatura interior de 20 °C i superfícies a una temperatura similar, si hi ha una corrent d’aire perceptible (per exemple, uns 0,4 m/s), la sensació tèrmica pot baixar entre 3 i 4 °C, tot i que el termòstat no canviï.

Això vol dir que, fins i tot amb la mateixa temperatura, tapar corrents d’aire (segellant portes o finestres o fent servir cortines) pot millorar molt el confort.

(A l’estiu, en canvi, aquest mateix moviment d’aire pot ajudar a sentir-se més fresc.)

Humitat

La humitat indica la quantitat de vapor d’aigua present a l’aire.

A l’hivern, un aire massa humit pot resultar incòmode i augmentar el risc de condensació i floridura. En canvi, un aire massa sec pot irritar la gola i la pell.


La humitat influeix en la manera com el cos intercanvia calor amb l’entorn. En moltes llars, un interval orientatiu confortable a l’hivern sol estar entre el 40 % i el 60 % d’humitat relativa.

Tot i que la humitat per si sola sol modificar la sensació tèrmica en menys d’1 °C, té un impacte important en la qualitat de l’aire, la salut i el risc d’humitats.


Roba

La roba actua com a aïllament del cos. En el camp de l’eficiència energètica, aquest aïllament es mesura amb una unitat anomenada ‘clo’.

  • La roba lleugera d’interior (com pantalons i una peça fina) equival aproximadament a 0,5-0,7 clo.
  • Afegir un jersei i capes addicionals pot augmentar fins a 1,0-1,2 clo.

Un valor més elevat implica una menor pèrdua de calor corporal.


En condicions habituals d’hivern (uns 18 °C, poc moviment d’aire i en repòs), afegir una capa de roba pot fer que la sensació sigui equivalent a augmentar la temperatura entre 2 i 3 °C.

Per això, adaptar la roba és una de les maneres més senzilles i eficients de millorar el confort sense augmentar la calefacció.

Nivell d’activitat

El cos produeix calor de manera contínua. La quantitat depèn de l’activitat que es fa. En l’àmbit del confort tèrmic, això es mesura amb una unitat anomenada met (taxa metabòlica).

  • Estar assegut i en repòs equival aproximadament a 1,0 met.
  • Fer activitats lleugeres a la llar pot situar-se al voltant d’1,1-1,2 met

En aquest context, “activitat” no vol dir necessàriament fer exercici. Pot ser moviment molt suau, segons el que sigui segur i possible (per exemple: moviments suaus de la part superior del cos, petites tasques, canvis de posició o moviments guiats).

Com més moviment hi ha, més calor produeix el cos.

Un valor de met més alt indica una major producció de calor, mentre que un valor més baix indica menys producció.

Quan es passa molt temps en repòs, el cos genera menys calor i es pot notar més fred. Quan hi ha moviment, el cos produeix més calor i es pot notar més escalfor, fins i tot dins de la mateixa habitació.

Petits increments d’activitat poden millorar el confort de manera comparable a augmentar la temperatura percebuda en diversos graus (aproximadament entre 3 i 5 °C), tot i que l’efecte pot variar segons la persona.


Els exemples anteriors es basen en càlculs estàndard de confort tèrmic utilitzats en l’àmbit de l’edificació, que tenen en compte la temperatura de l’aire, la temperatura de les superfícies, el moviment de l’aire, la humitat, la roba i l’activitat.

El confort tèrmic depèn de sis factors que actuen conjuntament… i això és una bona notícia.
Vol dir que, encara que no es canviï la calefacció, sovint es pot sentir més escalfor simplement:

  • ajustant la roba
  • tapant corrents d’aire
  • canviant de posició dins de l’habitació
  • incrementant lleugerament el moviment corporal.

Com prevenir la humitat i la floridura

La humitat apareix sovint a l’hivern perquè la humitat generada en activitats com dutxar-se o cuinar es queda dins de la llar, i les superfícies fredes la transformen en aigua.
Tres accions clau que ajuden més:

Prova-ho ara: després de dutxar-te o cuinar, ventila durant 5–10 minuts i comprova més tard les finestres. Hi ha menys gotes d’aigua?

Per què es tornen humits els habitatges a l’hivern?

A l’hivern, moltes llars resulten més fredes, però també més humides. Pot semblar sorprenent, però el motiu és senzill:

  • les finestres s’obren amb menys freqüència;
  • algunes estances no s’escalfen;
  • cuinar i dutxar-se afegeixen humitat a l’aire.

Alhora, a l’hivern, les parets i les finestres es refreden. Això no augmenta la humitat, però fa que sigui més fàcil que el vapor d’aigua de l’aire es converteixi en aigua sobre les superfícies.

L’aire calent pot contenir més humitat que l’aire fred. Quan l’aire calent de l’interior entra en contacte amb una superfície freda —com el vidre d’una finestra o una paret exterior— es refreda ràpidament. En refredar-se, ja no pot retenir la mateixa quantitat d’humitat, i l’excés es transforma en aigua: això és la condensació. Per això poden aparèixer:

  • gotes d’aigua a les finestres;
  • taques d’humitat a les parets;
  • humitat als racons de les habitacions.

Si una habitació està a 20 °C amb una humitat del 50 %, durant una tarda freda d’hivern la condensació pot començar a aparèixer en superfícies d’uns 9 °C o menys. Les finestres solen ser les primeres a entelar-se perquè són les superfícies més fredes. 


Tanmateix, si la humitat puja fins al 60 %, la condensació pot començar a formar-se en superfícies d’uns 12 °C o menys. Això mostra que, com més humitat hi ha, menys fredes han de ser les superfícies perquè es formi aigua.

Per això, ventilar una habitació redueix la humitat i fa menys probable la formació de condensació, disminuint així el risc d’humitats.

Quant de temps s’ha d’obrir una finestra?


Obrir una finestra durant poc temps pot reduir ràpidament la humitat a l’hivern.
Vegem-ne un exemple senzill:

  • Temperatura interior: 20°C
  • Humitat interior: 70% (aire humit)
  • Temperatura exterior: 8°C
  • Humitat exterior: 60%

Tot i que l’aire exterior pot semblar humit, en realitat conté menys vapor d’aigua que l’aire interior durant l’hivern. Quan entra a l’habitatge i escalfa, ajuda a assecar l’aire.

Quant de temps és suficient?


El temps necessari depèn de com s’obre la finestra:

  • Finestra entreoberta (abatible): uns 8 minuts per reduir la humitat del 70 % al 60 %
  • Finestra parcialment oberta: uns 3–5 minuts
  • Finestra totalment oberta: uns 2–3 minuts

Per reduir encara més la humitat (per exemple, fins al 50 %), pot caldre ventilar uns minuts més.
Obrir la finestra del tot durant poc temps és més efectiu que tenir-la lleugerament oberta durant molta estona.

.


Això ajuda a:

  • reduir la humitat ràpidament
  • evitar pèrdues de calor innecessàries
  • disminuir el risc de condensació i d’humitats

Fins i tot uns pocs minuts de ventilació adequada poden marcar una gran diferència en la reducció de la humitat interior i en la prevenció de problemes d’humitat. 
Això vol dir que, a l’hivern, obrir una finestra del tot durant només 2–5 minuts sovint és suficient per reduir la humitat de manera significativa.

D’on prové la humitat?

Les activitats quotidianes alliberen vapor d’aigua a l’aire:

  • Una sola dutxa pot generar entre 1 i 3 litres d’aigua
  • Cuinar tres àpats al dia pot generar entre 0,9 i 3 litres d’aigua  
  • Eixugar roba a l’interior pot alliberar entre 2 i 5 litres d’aigua al dia

Si aquesta humitat es queda dins de l’habitatge, augmenta el risc de condensació.

Per què alguns habitatges acumulen més humitat que d’altres?

El risc d’humitat no depèn només del que es fa a casa. També depèn del clima i de com està dissenyat l’edifici. Per exemple:

  • En zones més fredes, les parets exteriors poden refredar-se molt, cosa que augmenta el risc de condensació.
  • En climes d’hivern més suaus, sovint s’escalfen menys els habitatges, fet que pot fer que algunes estances es mantinguin fredes i humides.
  • En edificis amb poc aïllament, la temperatura de les superfícies baixa més fàcilment, fet que incrementa el risc d’humitat.
  • En habitatges amb sistemes de calefacció compartits, pot ser difícil controlar la temperatura interior.

Això vol dir que una mateixa humitat interior pot provocar més o menys condensació segons com de fredes siguin les superfícies de l’habitatge. Per això, tant la ventilació com la temperatura de les superfícies són factors clau.

Senyals d’humitat i floridura a tenir en compte

Buscar:

  • gotes d’aigua a les finestres;
  • zones humides o enfosquides a les parets o als sostres;
  • taques negres o verdes;
  • pintura o paper pintat que es desenganxa;
  • olor persistent d’humitat o tancat.

A més de revisar les zones properes a les parets exteriors i als racons, cal comprovar també els llocs menys visibles:

  • darrere dels armaris;
  • darrere dels llits;
  • darrere dels sofas;
  • als voltants dels marcs de les finestres.

Si ja hi ha floridura

Superfícies petites
Utilitza guants, ventila bé l’espai, neteja la superfície i assegura’t que quedi ben seca.
Si tens problemes respiratoris, evita productes químics forts i demana ajuda si és possible.
 
Floridura que torna a aparèixer o s’estén
Això sovint indica un problema de l’edifici, com ara parets fredes, filtracions d’aigua, manca d’aïllament o ventilació insuficient. La neteja diària per si sola pot no ser suficient per solucionar-ho.

Per què la humitat i la floridura poden afectar la salut?

La humitat i la floridura no només són molestes. Amb el temps, també poden afectar la salut, especialment en exposicions prolongades.  La floridura allibera petites partícules a l’aire que poden:

  • irritar les vies respiratòries,
  • provocar tos o xiulets en respirar,
  • empitjorar l’asma,
  • irritar els ulls o la pell,
  • augmentar la sensació de mal de cap i cansament.

Algunes persones són més sensibles a la humitat i la floridura, especialment si ja tenen problemes respiratoris, al·lèrgies o alguna malaltia crònica. En aquests casos, és especialment important reduir la humitat i la floridura a la llar.

Si notes que els símptomes empitjoren en una habitació humida, és important reduir la presència de floridura i millorar la ventilació. Si els símptomes continuen, parla amb un professional de la salut i explica que hi ha humitat o floridura a casa.

Com la temperatura interior i la qualitat de l’aire afecten la salut

La majoria de les persones passen gran part del temps (fins a un 90 %) en espais interiors, sobretot a casa. Igual que passa a l’exterior, els espais interiors poden contenir diversos contaminants, que poden entrar des de fora o generar-se directament en espais tancats com habitatges o oficines.
Els contaminants interiors més rellevants són els següents:

  • Diòxid de carboni (CO2): Tot i que no es considera un contaminant en si mateix, aquest gas s’utilitza habitualment com a indicador de la qualitat de la ventilació en espais interiors. El CO2 es genera principalment a través de la respiració de les persones que ocupen l’espai.
  • Particules en suspensió (PM): fan referència a petites partícules sòlides o líquides presents a l’aire, classificades segons la seva mida (diàmetre aerodinàmic). Les PM1 són les més petites, mentre que les PM10 són les més grans. En espais interiors, aquestes partícules es generen sobretot durant activitats com cuinar o netejar. 
  • Compostos orgànics volàtils (COV): són un ampli grup de substàncies presents a l’aire en forma de gas. Inclouen tant compostos inofensius, responsables d’olors o aromes, com substàncies potencialment nocives, algunes de les quals poden ser cancerígenes, com el benzè o el formaldehid. Els COV es poden alliberar a partir de materials de construcció, mobles, pintures, així com durant activitats quotidianes com cuinar o netejar. 
  • Diòxid de nitrogen (NO2): és un gas de color vermell fosc que es genera principalment en processos de combustió, com l’ús de cuines i forns de gas. 
  • Ozó (O3): és un gas molt reactiu que participa en diverses reaccions fotoquímiques en espais interiors, tot i que les seves fonts dins de la llar són limitades. Es pot originar principalment a partir de determinats aparells electrònics.

Tal com s’ha esmentat anteriorment, alguns contaminants interiors s’han associat a efectes adversos sobre la salut quan estan presents en concentracions elevades durant períodes prolongats de temps.
En els darrers anys, l’atenció cap a la qualitat de l’aire interior ha augmentat, especialment després de la pandèmia de la COVID-19.

Més enllà de dispositius tecnològics com purificadors o filtres d’aire, l’acció més senzilla i efectiva que es pot fer diàriament per mantenir una bona qualitat de l’aire a casa és ventilar.
La ventilació permet renovar l’aire interior amb aire exterior i diluir els contaminants que poden haver-se acumulat després d’activitats com cuinar o netejar. Per això, és recomanable ventilar durant i després d’aquestes activitats, i especialment en situacions poc habituals, com pintar o fer obres.
Això vol dir que la temperatura interior i la qualitat de l’aire poden afectar directament la salut.

Per mesurar aquest impacte, els científics utilitzen un indicador anomenat AVAD (Anys de vida ajustats per discapacitat): un AVAD (any de vida ajustat per discapacitat) representa la pèrdua d’un any de vida en bon estat de salut a nivell de població.

No vol dir que una persona concreta “perdi dies” directament.
El que mostra és com exposicions petites del dia a dia, sumades entre moltes persones i al llarg del temps, poden generar un impacte real i mesurable en la salut.

Contaminació de l’aire interior derivada de les activitats quotidianes
Activitats quotidianes com cuinar alliberen petites partícules i gasos a l’aire. Per exemple:

  • Les cuines de gas poden emetre diòxid de nitrogen (NO₂)
  • Cuinar amb oli allibera partícules fines (PM2,5)

Amb el temps, aquestes exposicions petites es van acumulant.

In a typical home, indoor air conditions can add up to the equivalent of about 8 healthy days per person per year (population average).

  • Using a vented kitchen hood during cooking, and keeping it on for about 10 minutes afterwards, can reduce cooking-related health impact by roughly two-thirds.
  • Si no es disposa de campana, obrir una finestra mentre es cuina i mantenir-la oberta durant 20–30 minuts després permet reduir significativament l’exposició.

Fred a l’interior i la salut
El mateix passa amb les condicions tèrmiques a l’interior.
Segons un estudi realitzat en una cohort d’habitatges a Itàlia, passar períodes prolongats en ambients interiors freds pot afectar la salut:

  • El fred a l’interior durant l’hivern pot equivaldre aproximadament a una pèrdua d’entre ½ i 1½ dies de vida saludable per any (totes les edats).
  • En persones grans (més de 65 anys), aquesta pèrdua pot arribar a entre 2 i 9 dies de vida saludable per any, segons la durada i la intensitat de l’exposició a temperatures per sota dels valors recomanats.

Per això, petites millores a l’interior —com una millor ventilació, menys hores de fred o una reducció de la humitat— poden tenir beneficis reals per a la salut.

Quan demanar ajuda?

Si vius en un habitatge de lloguer o social i:

  • la floridura s’estén ràpidament,
  • les parets es mantenen humides,
  • hi ha filtracions d’aigua,
  • la floridura torna a aparèixer de manera recurrent,

cal:

  • fer fotos
  • informar la persona propietària o responsable de la gestió de l’habitatge,
  • demanar una inspecció o una reparació.

Aquests són problemes estructurals de l’edifici i, habitualment, corresponen a manteniment extraordinari. (enllaç a la pàgina de drets de persones llogateres).

Si et resulta difícil contactar amb la persona propietària o amb la gestió de l’habitatge, pots demanar suport a:

  1. serveis socials,
  2. entitats de suport a persones amb discapacitat,
  3. serveis d’assessorament per a persones llogateres,
  4. punts d’informació o d’assessorament locals.

Et poden ajudar a explicar la situació i a sol·licitar la intervenció desitjada.

Optional technical improvements

Algunes llars necessiten més que canvis d’hàbits diaris per mantenir-se càlides i lliures d’humitat. Si l’habitatge és de propietat, o si la persona propietària hi està d’acord, es poden considerar millores tècniques. No cal gestionar-ho sense ajuda. Un servei tècnic o d’habitatge pot oferir suport.

Instal·la o millora els extractors de bany i cuina

Un extractor fix permet expulsar l’aire humit directament fora de l’estança. És especialment útil si:

  • és difícil obrir finestres,
  • hi ha mobilitat reduïda,
  • no es pot ventilar sovint durant el dia.

Accessibilitat i seguretat:

  • tria un model amb un interruptor senzill o amb control automàtic de la humitat.
  • evita extractors que requereixin neteja freqüent o canvis de filtre si això pot resultar difícil.
  • assegura’t que el comandament o interruptor sigui accessible des d’una posició asseguda, si cal.

Ventilació amb control de demanda (ventilació automàtica)

Alguns habitatges poden incorporar petits sistemes de ventilació que s’activen o funcionen automàticament quan la humitat és alta. Aquesta solució:

  • redueix la necessitat d’obrir finestres manualment,
  • manté una qualitat de l’aire més estable,
  • disminueix el risc de la condensació i de floridura.

Aspectes d’accessibilitat:

  • els sistemes automàtics són útils si hi ha cansament, dolor o reducció de la força a les mans.
  • els comandaments han de ser senzills i fàcils d’identificar.
  • assegura’t amb antelació qui s’encarregarà del manteniment.

Millora de l’estanquitat de finestres i parets (petites actuacions locals)

L’entrada d’aire fred a través d’escletxes pot fer que les estances siguin més fredes i augmentar el risc de condensació. Algunes actuacions tècniques senzilles poden ser:

  • segellar escletxes a finestres i portes,
  • millorar els marcs de les finestres,
  • reparar juntes o segells deteriorats.

Aspectes d’accessibilitat:

  • Aquestes actuacions s’haurien de dur a terme per personal tècnic qualificat.
  • evita solucions que requereixin instal·lació repetida o ajustos manuals freqüents.

Dehumidifiers (only as a support solution)

Un deshumidificador pot ajudar a reduir la humitat de l’aire. Tanmateix, només s’hauria de considerar com a solució complementària si:

  • els problemes estructurals no es poden solucionar immediatament, i
  • la floridura continua apareixent de manera recurrent.

Aspects importants d’accessibilitat i salut:

  • tria un model amb un dipòsit d’aigua gran per reduir la necessitat de buidar-lo sovint.
  • evita els models massa pesants si cal moure’ls amb freqüència.
  • assegura’t que el dispositiu sigui fàcil d’encendre i apagar
  • si tens problemes respiratoris, evita dispositius que expulsin aire calent directament cap a tu.

Un deshumificador no substitueix les reparacions de l’edifici.

Demana una avaluació energètica i de l’habitatge

En moltes regions, els serveis locals poden:

  • identificar pèrdues de calor,
  • detectar superfícies fredes i riscos d’humitat,
  • i recomanar solucions tècniques adequades.

Això és especialment útil si:

  • vius en un habitatge social,
  • reps suport relacionts amb la discapacitat,
  • necessites un informe tècnic per sol·licitar millores a l’edifici.

Aquestes solucions tècniques són opcionals. Si no es poden instal·lar o gestionar, les accions quotidianes descrites anteriorment en aquesta pàgina continuen sent vàlides i útils.

Perquè es formi condensació, quines dues condicions són necessàries?

  1. Aire interior humit
  2. Superfícies fredes
  3. Il·luminació intensa
  4. Temperatura exterior elevada
Mostra la resposta

Aire interior hiumit + superfícies fredes

Llista ràpida per a l’hivern

  • Fes servir una sola habitació durant les hores més fredes.
  • Ventila entre 5 i 10 minuts cada dia.
  • Ventila després de cuinar i de dutxar-te.
  • Utilitza extractors si en disposes.
  • Eixuga finestres i rajoles mullades.
  • Mantén els mobles lleugerament separats de les parets fredes.
  • Fes fotos si la floridura torna a aparèixer.
  • Demana ajuda si necessites suport.

Com són els teus hàbits a l’hivern?

Abans de pensar en millores tècniques, dedica un moment a reflexionar sobre els teus hàbits diaris.

Només et calen 2–3 minuts, i et poden ajudar a identificar un petit canvi que millori el confort i redueixi el risc d’humitat.